Descripció

La Casa de l’Ardiaca és un espai peculiar situat al barri Gòtic de la ciutat de Barcelona. En aquest edifici vivia des del segle XII la jerarquia eclesiàstica dels Arcedians, quan la Catedral de Barcelona va començar a prendre la forma gòtica actual. S’han succeït múltiples reformes a l’edifici des de llavors.

La més significativa és la realitzada per Lluís Desplà i d’Oms al segle XVI. Aquesta reforma va convertir la Casa en un Palauet d’estructura gòtica (d’organització lliure, ja que sempre ha estat condicionada al terreny). Amb la portada de decoració renaixentista, pati interior columnat, galeria, escalinata i font central.

El 1870 la casa va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. Aquest, juntament amb Josep Garriga va ser l’artífex d’una important remodelació de l’edifici en unir-se amb la veïna Casa del Degà. El pati es va convertir en claustre amb aquestes reformes. Posteriorment, el 1895 va passar a ser la seu del Col•legi d’Advocats de Barcelona, on l’any 1902 va encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner la decoració de l’edifici, incloent la bústia modernista a la façana. Finalment al 1920 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, i des de 1921 és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

L’adequació de l’edifici per a aquesta funció la va dirigir Joseph Goday a partir del plantejament d’Agustí Duran i Sanpere. Santiago Marco es va encarregar de la decoració. La muralla romana és visible des de l’interior de l’edifici, a la planta baixa. Al pati hi ha una gran palmera i la font que el dia de Corpus es decora segons la tradició de l’ou com balla.

Informació Bàsica

Localització

ET RECOMANEM